El 8 de septembre de 1960 será recordat com el dia que es va estrenar la pel.licula que va inaugurar el cine de terror modern i ,sens dubte, una de les mes electritzants o shockeantes (com dirien els hispanoparlants) de la història.En honor a la veritat,i per molt que alguns cinèfils s' hi entestin,crec que,avui en dia, ha perdut força el seu poder efectista,que no subliminalment efectiu; que funciona mes bé per els seus actors i peculiar atmosfera i no pas per els seus cops d' efecte,ja ampliament superats.Tot i així segueix sent un gran referent així com un entertainment de primera classe.
Aviat s' estrenarà una pel.licula sobre en Hitchcock.¿Que tal si recordem una mica la seva obra mes famosa?
(AVÍS: SI NO HAS VIST LA PEL.LÍCULA AQUEST ARTICLE POT INCLOURE SPOILERS)
I es que la cosa començava amb una incomensurable Janet Leigh ,en el paper de Marion,una oficinista amb ganes de canviar d' aires e iniciar una nova vida amb el seu amant Sam(John Gavin).Un dia roba una cuantiosa suma de diners de la oficina on treballa i i en la seva frenética fuga va a parar al sinistre Motel Bates,hospedat per un tal Norman Bates,magistralment interpretat per Anthony Perkins, d' on ,per a sorpresa per al públic de l' època, no en sortirà viva.
A partir,d' aquí un investigador privat primer (Martin Balsam),i després el seu amant i la germana de Marion,Lila (Vera Miles) visitaran el motel i el sinistre casalot que l' acompanya per mirar d' averiguar que va passar amb Marion.¡I el que descobriran,no ho oblidaran en la vida!
Pel camí ,haurem presenciat algunes de les escenes mes memorables de tota la història del setè art; haurem escoltat la que segurament es la banda sonora de terror/suspens mes vibrant de la història i , per si no fos poc, haurem gaudit de les exquisites interpretacions dels seus protagonistes ¡i,a més,d' un inquietant pla final per emmarcar!
Pero rebobinem una mica.Cuan comença el film,el que mes destaca sens dubte es la tremenda banda sonora que il.lustra els títols de crèdit confeccionada per Bernard Herrman (que anys després seria homenatjada per Richard Band per a la seva banda sonora de Re-animator ) que ens posa en situació i ja no ens deixa apartar la mirada del que succeeix en la pantalla.
Acte seguit,veiem com es la vida de la (falsa) protagonista,Marion Crane,que está amb el seu amant,Sam,en una habitació d' hotel.I suposo que no spoileeixo a ningú cuan dic això de falsa.Ja que com es comprovará mes endavant l' autèntic protagonista es el desquiciat Norman Bates,en una magistral interpretació d' Anthony Perkins que li hauria d' haver garantit un Oscar al millor actor però que malauradament no li va servir ni tan sols per a ser nominat (en canvi, Janet Leigh si que va ser -ho i,a més, va guanyar un ben merescut Globus d' Or).
Així doncs,en una escena on es don a entendre clarament que els dos personatges se n' han anat al llit, coneixem una mica els desitjos i aspiracions de la malaurada protagonista.
Sembla una escena innocent pero no es així.I es que ben bé des de l' inici del film, Hitchcock está posant a prova als censors de l' època (tot i que en la escena esmentada no es veu res a priori censurable,però la mera insinuació del que ha passat en aquella habitació es un gran atreviment, ja que, des dels anys 30,els estudis nordamericans estaven regits per un codi de producció extremadament purità on es prohibía cualsevol escena que tingués alguna cosa a veure ,per petita que fos,amb sexe ,drogues i/ paraules ofensives.I ja no diguem de la violència!). I es que Psicosis trencava molts esquemes del cine de llavors.Tant es així que Hitchcock va haver de pagar de la seva butxaca gran part dels costos de producció de la pel.lícula ja que l' estudi no veia gens clar implicar-se en un projecte tant controvertit i provocador.
I es que la carta amb la que va jugar Hitchcock des del principi és clara i es diu provocació.
Provocació perque et penses que estás veient una (adictiva) cinta d' intriga fins ben be a meitat de pel.lícula on tot agafa un caire de terror com mai abans s' havia vist en la gran pantalla.
Provocació perque la que tu et pensaves que era protagonista morirá de forma clara,contundent i violenta.I per a mes inri, nua.
Provocació perque una vegada arribat a aquest punt,encara has de descobrir el terrible secret que amaga el Motel Bates i que et deixarà amb el cor glaçat...
Tot això no té res a veure amb l' intríngulis real de la pel.li, però aquest joc de enganyar a l' espectador es fa amb un sentit del ritme i de la narrativa que es realment per emmarcar.És mes: ens trobem probablement amb la pel.licula de terror/suspens que millor aconsegueix mantindre l' interés del espectador abans de que començi la escabetxada propiament dita.
Un altre punt fort de la pel.licula es l' aparició de Norman Bates/Anthony Perkins; quasi bé indisociables actor i personatge.I es que es don la circumstancia que l' intèrpret no va tindre precisament la millor infancia,i va conviure amb una mare tan dominant o mes que la de la pel.lícula,amb qui sembla ser que va mantenir,si mes no, relacions mes próximes de lo normal.I que a més es van anar enverinant amb els anys.
En fi,ens presenten a Mister Bates,que,a priori ,també cau bé al espectador.Un bon noi, molt amable amb Marion, que viu amb la seva estimada mare que roman malalta en el casalot que hi ha a pocs metres del motel...
I llavors,després d' una conversa entre aquest i la Marion,on comprovem que ell té uns punts una mica extranys,arriba...
LA ESCENA DE LA DUTXA.
Una seqüencia rodada en 7 dies i amb un total de 70 posicions de camèra per a ben bé 45 segons de sang,violència com mai abans s' havia vist fins llavors i una brutal sensació de confusió per a l' espectador."¿Si ha mort la protagonista,com continuarà la pel.li?"
Per cert,arribats a a aquest punt cal dir que la pel.licula está rodada en blanc i negre en part pel baix presupost però també perquè aquesta escena no hauria passat la dura censura de l' època si hagués estat rodada a color)
Després d' això, la història continúa al voltant de la investigació de la desaparició de Marion, i en aquesta progressió presenciarem un parell d' escenes ben electrificants que inclouen la mort d' un investigador privat en una memorable escena que té a veure amb unes escaleres i el descobriment del terrible secret que amaga aquella mansió en una no menys memorable seqüencia que es desenvolupa en el soterrani d'aquesta.
I tot acabarà amb un psiquiatra explicant als protagonistes ,el desequilibri que pateix en Norman i... el pla mes inquietant de la pel.licula, realment esgarrifós i que es queda gravat per sempre mes en la ment del espectador, que es la cara perturbada de Norman Bates superposada amb la de...Millor veieu-lo per vosaltres mateixos però es d' aquelles imatges que posen la pell de gallina i que es graven en el fons de la memòria per a sempre mes...
En definitiva,un film moderníssim per a la època que es va realitzar,on Hitchcock torna a demostrar les seves aptituts per mantindre l' espectador clavat a la butaca i que amb poc presupost però molt bones idees es pot fer... història.
RECOMANAT PER A : estudiosos dels psychokillers en general i tot el que es faci dir cinèfil/a.
 |
| Norman Bates et convida a veure Psicosis.T' encantarà... ;D |
No hay comentarios:
Publicar un comentario