domingo, 22 de abril de 2012

EL CREPUSCULO DE LOS DIOSES (1950)

 
Mai hauria dit que començaria aquest blog amb una pel.licula de cine clàssic (no acostumo a veure'n gaire) pero m ha semblat una pel.li realment interesant i ben especial ,així que segurament es una bona manera de començar.

 El Crepúsculo de los Dioses es una pel.licula de Billy Wilder estrenada l' any 1950 ( dos anys mes tard,a Espanya) que tracta sobre un guionista amb mala ratxa creativa, resident al Sunset Boulevard del títol original, que un dia,casualment,i tot fugint d uns creditors que el persegueixen, va a parar a una mena de casalot on viu una antiga actriu de cinema mut en decadència i el seu extrany majordom.Ella,al saber que ell es guionista, li proposa que li corregeixi un guió que ha elaborat i que,segons ella,li permetrá tornar a la pantalla gran per la porta gran,valgui la redundància.Ell s' hi avè,tot i l ambient enrarit que es respira en la casa, ja que creu que podrá treure'n bon partit de la dona i això li permetrá pagar els seus deutes.

De la relació que es forja entre els tres personatges que conviuen en el casalot ,sorgeix una ácida,corrosiva crítica a la fábrica de somnis hollywoodiana, aquell lloc tant fugaç on resulta tan facil pujar al Cel de la Fama com caure en un tres i no-res en el mes cruel dels oblits (i de les injusticies).Aquesta crítica a la industria cinematografica de Hollywood arriba a ser tan contundent que per evitar aixecar sospites entre els membres de l' estudi on es rodava, es va optar durant la producció del film per batejarla amb el nom en clau " A Can Of Beans" en detriment del seu títol original.

La pel.licula compta amb les boníssimes interpretacions de Gloria Swanson en el paper de la caiguda en desgràcia Norma Desmond ,William Holden en el paper del malaguanyat guionista Joe i,per últim tenim a Erich von Stroheim capturant perfectament la essència del sinistre i sumís majordom de nom Max.

La força de la pel.licula es sustenta sens dubte en les meravelloses interpretacions dels tres protagonistes; en especial, els dos habitants de la vella mansió,que cautiven amb la seva quasi alienada percepció de la realitat.Ella vivint en el seu deliri d estrella d èpoques passades,ell procurant complaure la seva boja fantasía de tornar a on ja no es pot tornar.

Però no només trobarem grans interpretacions aquí; també hi ha un atrapant guió amb uns recargolats e interessantisims girs argumentals i algunes imatges hipnótiques per a la posteritat,com la de l' inici a la piscina o la mes hipnòtica encara seqüència final.Tot això sustentat per una exquisita direcció de Billy Wilder.Ahí es ná!

La pel.lícula té un doble intríngulis; primer el merament narratiu pero a mes tenim el fet de que els actors protagonistes vivien en la vida real situacions semblants com els seus homónims en la pantalla.Així,la soberbia Gloria Swanson havia sigut realment una actriu de cinema mut que va recuperar la seva glòria (mai millor dit) amb aquest film-i per cert,es diu que lluny de posarse a actuar,es va limitar a fer d' ella mateixa en la pantalla- i Erich Von Stroheim ,un director de cine en realitat -que té el dubtós honor de ser ni mes ni menys que el primer director de cine acomiadat de la historia de l'art cinematogràfic- té molt a veure amb el personatge que interpreta.I fins aquí us puc dir.Per últim, el protagonista William Holden era per aquella època un actor poc reconegut que va guanyar un munt de prestigi (va aconseguir la seva primera nominació als Oscar amb aquest film),com el que pretenía precisament el seu personatge guionista en la ficció.

No está de mes comentar que en la pel.li apareixen cameos de gent com el director Cecil .B. Demille (fent d ell mateix en una escena en la que els protagonistes visiten els estudis de la Paramount, on s' esta rodant Sansón i Dalila,la mateixa pel.li que ell estaba rodant llavors en la realitat) i el mític Buster Keaton,que apareix en una escena on  juga a les cartes amb la protagonista i alguns amics d aquesta mentre que Joe el guionista,s'ho mira.Aquests amics -antics actors de cine mut caiguts en desgrácia com ella- son tan extranys i decrépits que Joe no dubta a cualificarlos com a velles máscares de cera.

En definitiva,Billy Wilder s' envolta de algunes glories passades de hollywood i d'un actor poc reconegut per confeccionar una obra mestra del cinema que critica,segurament molt merescudament, el star system hollywoodià.Una gran idea ,sens dubte,i una gran posada en práctica també; que,això si,li va costar algunes enemistats amb la industria.Concretament se'l va acusar de "mossegar la má que li donava de menjar".Veient la pel.licula s'enten això ultim perfectament.En la seva epòca, El crepusculo de los dioses va ser un atreviment ; una provocació en grau summe que s ha mantingut fins a dia d' avui.

La pel.licula va ser nominada a 11 Oscars pero només en va guanyar 3 (direcció artística,banda sonora i guió) i va ser molt el.logiada per la crítica.

RECOMENADA PER A  : els que volen veure una pel.li de cine clàssic que ha esdevingut rabiosament moderna.


El crepusculo de los Dioses ens alerta dels perills de la vanitat i inclús de l' amor per compassió.


L' obsessió per la bellesa es un altre dels temes que tracta el Crepusculo de los Dioses.

No hay comentarios:

Publicar un comentario