AMERICAN HORROR STORY (2011)

Inauguro la secció de televisió,amb la exitosa sèrie nordamericana de misteri i terror American Horror Story, una producció de Ryan Murphy i Brad Falchuk - els creadors de la mítica i provocadora sèrie Nip/Tuck- que ha sigut tot un èxit no només a Estats Units sino a tot arreu on s' ha emès ,Espanya inclosa.Tant es així que ja es prepara una segona temporada.

La sèrie segueix els avatars d' una família formada per Ben i Vivien Harmon i la seva filla Violet que s' instalen en un antic casalot venut sospitosament a baix preu per donarse una segona oportunitat com a familia i també com a parella ja que Ben li ha posat les banyes recentment a Vivien amb una jove estudiant i a més,Vivien ha tingut també recentment un abort prematur.De passada en Ben preten exercir la seva professió -psiquiatria- aprofitant les generoses dimensions de la casa...

El que no saben es que la casa en qüestió amaga un obscur passat,macabres secrets i un bon grapat d' habitants insospitats...

Sona a tòpic,oi? Però la clau d' aquesta sèrie,com en moltes altres ocasions,no es el què sinò el com i aqui la forma d' explicarnos com els protagonistes s' interrelacionen amb el bon grapat de espectres que poblen la casa,cada un amb el seu propi drama personal,es ben especial i prou estimulant com per enganxar-nos a veure mes i mes capítols.

La serie es composa fins al moment de 12 capítols,on ja adelanto que descaradament ens trobarem forçes homenatges al cinema de terror i misteri.Continuament aniran apareixent gestos de complicitat cap a múltiples referències del cine de terror i fantàstic com son Psicosis (en una espectacular escena d'apunyalament precisament,Drácula de Francis Ford Coppola, Al Final De La Escalera ,Los Extraños (un capítol sencer dedicat a ells) i inclús Kill Bill.

Pero mes important que els homenatges mes o menys camuflats i el guió el que realment fa guanyar a aquesta sèrie son els actors.

Començant per la mítica Jessica lange (El cartero siempre llama dos veces) fent de sinistra veïna dels protagonistes i seguint amb la molt prometedora Taissa Farmiga en el paper de la rebel i valenta Violet ; el personatge de la assistenta Moira, interpretada per Frances Conroy ; Denis O' Hare en el paper d un fosc home amb la cara mig cremada que va habitar la casa e intenta alertar a Ben ; Evan Peters com el noi amb inclinacions psicótiques que assisteix a la consulta de Ben; Zachary Quinto en el paper -clavat,perfecte- d' espectre gay (i obsessionat en tot moment per decorar adecuadament la casa xD) ; Kate Mara com la jove estudiant de psiquiatria que va tindre l' aventura amb en Ben i la meravellosa ,esplèndida Lily Rabe com a atormentada habitant espectral que vol recuperar el seu fill mort; tot una gal.leria de destacables interpretacions que acaben per formar tot un gresol de personatges que acaben esdevenint inoblidables.

Durant el transcurs de la serie tambe veurem apareixer en papers mes secundaris a gent prou coneguda com Mena Suvari ( American Pie,American beauty) o Morris Chestnut a qui el vam podem veure en el recent remake de la arxiconeguda sèrie V (2009), una sèrie que per cert algun dia comentarem per aqui,que s ho mereix.

Un detall important es que no distinguirem visualment de cap manera els personatges que estan vius dels que estan morts aixi que la serie juga molt amb aquest aspecte, sorprenent al espectador amb mes d' una volta de torca que no s'esperava.En aquest sentit ve a ser com un Sexto sentido a lo bèstia,elevat a la maxima potencia.Pero es molt mes que això.Perque encara que no inventa res nou,tot está excelentment mesclat.

Lo curiós es veure com tot i que repetint trucs que ja hem vist en mil pel.lícules,la cosa funciona demostrant que en l' art de narrar histories no cal inventarse res de nou sino mes be es tracta de mesclar amb saviesa un bon coctel de idees ja inventades.En AHS tant es aixi que per exemple ,com ja he apuntat abans, apareix descaradament la banda sonora de Psicosis en certa escena d apunyalament .i en les escenes que ens expliquen els avatars dels habitants mes antics de la casa, la de Dracula,de Francis Ford Coppola !!! ¡A saco paco! A això se li diu aprofitar bé els clássics!

Jo havia vist agafar bones cançons per ambientar una serie-i de fet en això la anterior sèrie dels creadors de AHS ,Nip/Tuck,es un bon exemple; pero colarnos amb tot el morro temes mítics del cinema de terror per reforçar el que ens expliquen,es totalment inèdit en el cine i la tv que jo sapiga.En tot cas,en AHS queda bé,tot i que podriem pensar que ens ho han colat de forma força hábil.

La sèrie es centra força en el drama,on els secrets i les tragedies personals dels personatges que deambulen per la casa maleïda porten el pes de la narració.Però també te moments d' intensa violència, bons moments de terror -light,diguem'ho clar- i també -com no podia ser d altra manera venint d' on ve aquest producte -Nip/Tuck us torno a recordar- algunes escenes pujadetes de to.

Tambe hi han moments força atmòsferics com l'aparició de certs joves en la nit de Halloween assetjant a la Violet i al seu nou amic-un dels millors moments de la sèrie sens dubte- o el moment després cuan tots els espectres, a primera hora del matí, caminen pel carrer en direcció cap a la casa apesarats amb la idea d' estar atrapats en ella per sempre més (i tot reflexant-se perfectament els rencors i simpaties que hi ha entre ells) o el clímax final on una vegada més hi tenen un paper força important alguns espèrits i es junten els foscos interessos de molts personatges de la sèrie.

Personalment la serie se m'ha fet força entretinguda i la trobo del tot recomanable.De lo poc que no m' ha agradat ha estat el capítol final, que ve a ser un amable e innecesari epíleg salvat només per la inquietant escena final que posa en safata un aspecte molt interesant de cara a la segona temporada,que per cert ja s'ha confirmat que s' englobarà en uns fets diferents;de fet l' acció transcorrera en un hospital mental.Els autors pretenen que cada temporada sigui autoconclusiva.A priori només repetiran Jessica Lange,Zachary Quinto,Evan Peters i Lily Rabe.¡Casi ná!

Per últim però no menys important una menció ben especial per a la boníssima banda sonora dels títols de credit,composat per James S. Levinge que ja tenia en el seu currículum la creació de la banda sonora de Nip/Tuck.

Inquietant e inteligentment minimalista.Absolutament suggerent.Falten paraules en el mon per descriure-la.Cuan l escoltes saps que t estas endinsant en el macabre mon de American Horror Story (i que potser no en sortirás viu xD).

Doncs aquí teniu cinc cèntims del que us trobareu.Si voleu conèixer els secrets que amaga aquest vell casalot i conèixer de passada a l enigmatic -i fosquissim- home de làtex que s' apareix de tant en tant -conegut en la versio original com the Rubber man- i que ja ha passat a l historia de la televisió,animeuvos a veure la serie que de ben segur us sorpendrà.

RECOMANAT PER: als que busquin una bona serie d' ambientació terrorífica.